Entrevistem el grup musical ‘Roba Estesa’

Fem Cultura

Entrevistem el grup musical ‘Roba Estesa’

Entrevistem el grup musical català ‘Roba Estesa’

Entrevistem el grup musical ‘Roba Estesa’.

Les integrants d’aquest grup musical català ens expliquen que esperen “que la necessitat d’ingressos després del coronavirus no deixi fora dels escenaris les bandes de dones i emergents”. Entrevistem el grup musical ‘Roba Estesa’.

El 24 de gener Roba Estesa va llençar Cendres i plaers, el primer single de ‘DOLORS’. Es tracta d’un EP de quatre temes que representen la ‘nova Roba Estesa’. Cançons amb nous sons directament influenciades per l’escenari i els conflictes derivats de la sentència dels presos independentistes, Són cançons que han de servir com a pont pel proper disc de la banda de folk catalana. No obstant això, les integrants han vist aturada la seva presència als escenaris per l’emergència sanitària derivada del coronavirus. Per tant, encaren la situació posterior al confinament amb incertesa.

Nova imatge gràfica, nous sons musicals… Per què vau decidir apostar per una nova Roba Estesa?

Gemma Polo (G.P.): Com totes les bandes anem evolucionant i ens transformem tant en l’àmbit sonor com en l’àmbit d’imatge. Hem apostat perquè aquest canvi sigui més pronunciat. Són quatre temes que vindrien a ser com un pont per descobrir què és el que volem fer en el proper disc. Ens ho hem passat molt bé investigant noves maneres de produir música, d’entendre els nostres instruments i volem seguir investigant en aquest camí.

Quina acollida ha tingut l’EP?

H.B.: Per xarxes molt bona, però com estem a la situació en què estem… estan caient molts concerts. Per sort en vam poder fer un abans que explotés tot el tema del coronavirus i va ser molt guai, el públic s’ho va passar molt bé, però ens agradaria poder veure la reacció a escenaris grans.

Des del llançament de l’EP heu aprofitat les xarxes socials per explicar les referències a l’hora de composar ‘DOLORS’. Feu menció a un context social complex que afecta el procés de creació.

 G.P.: Va coincidir amb tots els disturbis pel tema de la sentència. És una cosa que ens toca de prop i impacta directament en com estem concebent aquestes cançons i en el seu significat. Si estem parlant de sortir al carrer i de fer-nos la lluita nostra i solidaritzar-nos amb les companyes, no és el mateix fer referència a un moviment general, com pot ser el feminisme, que quan durant una setmana els carrers de Barcelona estan cremant. El significat canvia perquè la realitat canvia i no podem obviar-ho.

 

Roba Estesa. Foto: Gemma Martz
Qui és la Dolors, de qui parleu al vostre primer single Cendres i plaers?

G.P: Dolors és una metàfora, una idea d’aquesta ‘España castiza’ on la tradició catòlica normalitza que les persones tinguin nom o se les bategi amb noms com Dolores, Miserias o Angustias i com està normalitzat en la nostra societat ni ens sorprèn. Dolors també és aquesta Espanya que no sap molt bé com gestionar un territori tan divers. Espanya és una terra estèril, de la que sembla que ja no puguin créixer més coses noves, però així i tot el jovent ens esforcem molt per treure material que valgui la pena i deixar de considerar-nos sempre menys que la resta del món…

Però Dolors també és aquesta àvia que ens mira asseguda des de la seva butaca fent la seva mitgeta i dient-nos: ‘Ai, si jo tingués la teva edat faria les coses diferent; també estaria sortint al carrer’. Per tant, hi ha aquest dualisme entre una Dolors desesperada i aquest bri d’esperança.

L’EP inclou Memòria, amb Tribade, que té un estil de música molt diferent del folk de Roba Estesa. Aquesta col·laboració és una declaració d’intencions?

G.P.: I tant. Jo sempre dic que vull fer rap amb Roba Estesa i mai m’hi atreveixo, aleshores vam trucar a Tribade i ara tenim el camí una mica més aplanat. Arran del documental Les Resilients també vam fer un lligam amb elles que fins ara no s’havia donat, malgrat que havíem coincidit en alguns concerts.

H.B.: També buscàvem explorar músiques més urbanes i amb això hem incorporat també l’electrònica o efectes de veu.

Intentem que el nostre equip deixi de tenir dinàmiques masculines i tractem de posar-nos en espais que normalment estan ocupats per homes com la feina de tècnic de llums.

Enteneu la cultura com una eina de transformació social. Com traslladeu aquest activisme feminista, com a banda, a fora dels escenaris?

G.P.: Intentem que el nostre equip deixi de tenir dinàmiques masculines i tractem de posar-nos en espais que normalment estan ocupats per homes com la feina de tècnic de llums. L’equip ara és 99% femení. Intentem donar aquest espai també a ties, ja que potser en altres espais no se’ls hi dóna aquesta possibilitat. Tenim l’objectiu de resoldre tot allò a on no arribem algun dia, però tampoc pretenem ser una representació perfecte de res. Segurament si ens analitzes a nivell de base estem en contradicció amb els nostres valors, però o estem aquí o no estem enlloc.

A la vostra pàgina web, que heu renovat amb la nova imatge gràfica, hi incloeu un espai per a col·laboradores. Qui són quin és l’objectiu de la iniciativa?

G.P.: Fa dos anys que tenim un apartat a la nostra pàgina web, que es diu ‘Les col·laboradores’ que és un espai de visibilització i de xarxa entre artistes, dissenyadores i modistes. Ens interessava molt el seu treball i vam decidir fer una col·laboració amb totes elles, primer de tot perquè ens venia de gust, que també s’ha de reivindicar: fer les coses per plaer.

Més enllà d’això, és un espai de trobada i de visibilització de la feina que fan moltes artistes i moltes companyes que intenten oferir opcions sostenibles. Èticament, a totes ens agradaria participar del circuit eco sostenible, però també els preus d’aquests circuits són molt més elevats i moltes no s’ho poden permetre.

És difícil obviar la situació excepcional que vivim arran del decret de l’estat d’alarma. Com afecta el confinament a la cultura, i en concret, a la nova Roba Estesa?

G.P.: Primer s’ha d’estabilitzar la crisi sanitària, que entenem que és prioritària, però fa por pensar què passarà quan això s’obri, perquè evidentment entenem que no serà tornar a la normalitat d’un dia per l’altre. El que siguin concerts i reunions de moltes persones tindran restriccions… llavors, treballarem menys?

Pel que fa al tema de la paritat, estàvem aconseguint que moltes produccions i programadores deixessin de fixar-se en si tens més o menys seguidors i que es posés en valor el compromís amb els contractes i la qualitat. Si tu ara el que necessites com a programadora són ingressos… ens preocupa que aquest treball que s’havia fet a poc a poc pugui caure i potser anem a un any on els escenaris tornen a ser totalment masculins, perquè les bandes de tios són les que omplen. Esperem que la necessitat d’ingressos després del coronavirus no deixi fora dels escenaris les bandes de dones i emergents.

Text: Àlex Rebollo/Clack – AMIC

Vídeo: Marina Rodríguez/ Clack – AMIC

Si t’ha interessat aquest article Entrevistem el grup musical català ‘Roba Estesa’ també et pot interessar Don’t Stop the music.

 

Entrevistem el grup musical ‘Roba Estesa’

Revistes PX

Entrevistem el grup musical ‘Roba Estesa’

Patrocinats

Entrevistem el grup musical ‘Roba Estesa’

Patrocinats

Entrevistem el grup musical ‘Roba Estesa’

Patrocinats