L’Afectació emocional de la Covid-19 en els infants

Nens a casa

L’Afectació emocional de la Covid-19 en els infants

L Afectacio emocional de la Covid-19 en els infants

Esther Pérez Marcial, psicòloga Clínica, ens explica en aquest article l’afectació emocional de la Covid-19 en els infants.

Quina és l’afectació emocional de la Covid-19 en els infants ? El virus de la Covid-19 és una pandèmia mundial que té unes afectacions econòmiques i psicosocials en les persones. L’impacte psicològic i emocional en els infants té un ventall molt ampli de conseqüències negatives.

Per una banda, els nens petits estan contents de no anar a l’escola, podent passar més estona amb els pares: No han de matinar, no han de córrer, poden parlar amb els amics per videotrucada o jugant a la play, etc., per tant, van mantenint l’entorn social i els seus referents més immediats, els pares hi són presents. Es connecten on-line amb l’escola, els van posant deures i tot i que alguns nens es queixen perquè tenen més deures, poden aprendre a organitzar-se com volen, fomentant l’autonomia personal. Però aquests aparents avantatges, porten implícitament cert estrès, en els progenitors, que repercuteix directament en els menors. Molts pares han de fer teletreball, han de connectar-se a la feina i no poden perquè no disposen de temps real per ajudar els fills en les tasques escolars.

Algunes famílies de pares divorciats, tenen una setmana consecutiva els nens, 24 h a casa, sent esgotador per ells. Encara que els psicòlegs recomanem jugar amb els fills, establir rutines de deures i de joc, separar el cap de setmana dels dies feiners, la realitat, és que els adults senten cansament físic i mental, incertesa i angoixa davant de la pandèmia i els nens capten de seguida l’energia negativa dels pares i de l’entorn.

La diferent relació entre vídeo trucada o la presència física

Els adults professors intenten adaptar la tasca educativa a les classes on-line i alguns han de compaginar les classes amb la cura dels seus propis fills a casa. Tot això els fa complicada la conciliació familiar i laboral. Policies, sanitaris, molts adults han de sortir a treballar i l’altre progenitor ha de tenir cura 24 h sol dels menors i alhora fer teletreball, aprenent a contenir el temor a la pandèmia. Hi ha pares divorciats, que temen el contagi, per la qual cosa no han permès que l’altre progenitor vegi el fill compartit, generant-se més conflictes entre pares separats.

Els nens es cansen de les videotrucades, de les videoconferències i alguns adolescents, verbalitzen que en les classes on-line, apaguen la càmera i el micròfon i el professor no se n’adona perquè dominen les tecnologies molt millor que els seus Mestres. Els destorba el soroll, massa gent connectada alhora i es fa difícil pels joves atendre les explicacions dels professors.

Els més petits relaten que a l’escola poden preguntar quan tenen un dubte, se senten més acompanyats i en el confinament augmenta el sentiment de solitud davant les tasques escolars, baixant la motivació pels aprenentatges.

 

La necessitat de sortir al carrer

Els nens s’adapten als canvis amb més facilitat que els adults, però adaptar-se no vol dir que no hi hagi afectacions emocionals.

Els nens verbalitzen major solitud, major apatia, alguns no disposen de balcons o jardins per prendre el sol, augmentant el risc de manca de vitamina D, de depressió. Els nens observen i capten el malestar dels pares, que estan més nerviosos, perquè ha perdut la feina. O també perquè tenen por i han perdut el contacte amb l’entorn social.

Hi ha un temor a sortir al carrer, certa fòbia social, increment de la hipocondriasi, l’ansietat, els TOC, ETC. Hi ha menors que verbalitzen no tenir por al virus però que, per contra, afirmen no voler sortir per no trobar nens.

 

La necessitat del contacte físic

 

Alguns infants estan tenint experiències traumàtiques quan surten al carrer. Veuen tothom amb mascaretes i els costa mantenir la mascareta posada en el rostre perquè senten que s’ofeguen. A més, sovint poden sortir a passejar quan els pares arriben de treballar, sent més de les 19 h i tenen por perquè passada l’hora de permís de nens. O tenen temor a la policia. Relaten que senten que estan com en una guerra i verbalitzen la necessitat de veure i abraçar avis, familiar i amics.

Cal recordar que si els nens petits ja no es poden acostar als grans perquè els diem que no ho facin, anirem generant una distància emocional molt perjudicial en els nostres infants. Això pot acabar desenvolupant por al contacte de manera permanent i, si aquest fet es dóna, ens empobrirem i ens deprimirem. Està clar que l’ésser humà serà molt més manipulable i vulnerable. El contacte físic ajuda a desenvolupar la intel·ligència, a gestionar millor les emocions perquè fa sentir a l’individu més ple, més sa, més segur.

Esther Pérez Marcial. Psicòloga Clínica i Forense. Col. 11259

de Centre Estímuls de  Vilassar de Mar.

Altres articles

Si t’ha agradta llegir L’Afectació emocional de la Covid-19 en els infants potser també t’interessa llegir els articles de la nostra secció de Cuidem-nos.

L’Afectació emocional de la Covid-19 en els infants

Revistes PX

L’Afectació emocional de la Covid-19 en els infants

Patrocinats

L’Afectació emocional de la Covid-19 en els infants

Patrocinats

L’Afectació emocional de la Covid-19 en els infants

Patrocinats